Design thinking

Què és?

El design thinking és un procés de resolució creativa de problemes. Es tracta d’un procés orientat a la innovació que se centra en les persones i que utilitza eines de disseny per tal d’integrar les necessitats de les persones, les possibilitats de la tecnologia i els requisits de negoci.

Es basa en l’habilitat de combinar l’empatia, la creativitat i la racionalitat per a donar resposta a les necessitats dels usuaris i garantir l’èxit dels negocis. A diferència del pensament analític, el design thinking és un procés creatiu que consisteix en anar construint a partir d’idees diferents sense tenir en compte els prejudicis o la por d’equivocar-se.

Adoptar la manera de pensar dels dissenyadors (design thinking) pot transformar la manera en què les organitzacions desenvolupen els productes, serveis, processos i estratègies. Es tracta d’una aproximació que posa en comú el que és desitjable des del punt de vista de les persones, amb el que és tecnològicament factible i econòmicament viable.

Actualment la perspectiva i procés del design thinking s’utilitza en àmbits que van més enllà del propi del disseny i constitueix una manera de treballar en àmbits empresarials i de negoci per a processos d’innovació, definició de productes nous i identificació d’oportunitats de mercat.

Model

El design thinking proposa seguir unes etapes i treballar amb un conjunt de punts de vista o mindsets com per exemple: mostrar millor que explicar, centrar-se en les persones, abraçar l’experimentació, enfocar-se a l’acció, ser conscient del procés. Pel que fa a les etapes, no hi ha un model únic de procés encara que les etapes que proposa el Hasso-Plattner Institute of Design at Stanford (d.school) són les més conegudes:

• Empatitzar
  És l’element central de qualsevol procés de disseny centrat en les persones. Aquesta etapa es focalitza en entendre les persones a les quals dirigim el nostre disseny, les seves experiències, motivacions, necessitats i limitacions.
• Definir
  Aquesta etapa busca aportar claredat i focus en el repte a resoldre. El seu objectiu és obtenir un plantejament significatiu i processable del problema, de manera que convidi a l’acció.
• Idear
  Aquesta etapa se centra en la generació d’idees i constitueix la transició entre la identificació dels problemes i la creació de solucions per als nostres usuaris. L’objectiu és generar el màxim possible d’idees, la identificació de la “millor idea” es deixa per a més endavant.
• Prototipar
  El prototipatge consisteix en la construcció d’artefactes (prototips) que ens ajudin a arribar a la solució final. Així, aquesta etapa s’orienta a l’experimentació més que a la validació d’idees. L’objectiu és donar una forma tangible a les solucions i idees treballades a les etapes anteriors.
• Testejar (o avaluar)
  En aquesta etapa involucrem els usuaris amb l’objectiu de refinar idees, solucions i els prototips que hem construït. A més, ens permet aprendre més coses sobre els usuaris i, si és necessari, també permet repensar el punt de vista o plantejament de la solució del nostre projecte.

Diagrama

Molts cops les etapes del design thinking es representen visualment mitjançant hexàgons que formen una seqüencia:

Cal tenir en compte que aquest diagrama no acaba de mostrar tota la riquesa i els elements del design thinking ja que no fa explícita la naturalesa iterativa del procés ni incorpora els mindsets.

Avantatges

• És un procés que es focalitza en les persones, en l’usuari final del producte que dissenyem.
• Incorpora explícitament l’empatia en el procés de disseny.
• Permet explorar idees diferents (en lloc de desenvolupar-ne només una).
• Afavoreix la incorporació de diferents experteses i punts de vista en el procés de disseny.
• Ajuda a veure els problemes de disseny des de perspectives diferents.

Inconvenients

• Sovint es pensa que treballar amb una perspectiva o filosofia de design thinking consisteix en seguir unes etapes i portar a terme un conjunt d’activitats, com si es tractés d’una recepta de cuina. S’obliden aspectes importants com ara els mindsets, la flexibilitat i l’adaptació, el tenir en compte qualsevol idea o no tenir por a equivocar-se. Sense aquests elements, el design thinking acaba sent no tant un procés de disseny sinó simplement una seqüència d’activitats.
• El design thinking requereix una dosi adequada de design doing, és a dir, per tal de solucionar problemes de les persones i generar solucions creatives, cal experiència en projectes de disseny. Aquesta experiència s’adquireix només a través de la pràctica al llarg del temps.

Algunes errades freqüents en projectes de design thinking són:

• Aplicar-lo com una recepta, sense adaptar-lo a cada projecte.
• Pensar que l’important és només idear, generar idees noves.
• Pensar que els projectes de design thinking es poden portar a terme sense dissenyadors i, al mateix temps, creure que només els dissenyadors són creatius i ho són perquè tenen un superpoder ocult.
• Utilitzar dades només per a validar solucions i no per a idear.
• Comparar i avaluar les noves idees amb les que ja són conegudes i estan validades.
• Recolzar-se només en mètriques de negoci.
• Preguntar directament als usuaris què volen en lloc de descobrir-ho.
• Utilitzar el procés per a optimitzar productes i serveis i no per a innovar.
• Aplicar-ho en un context en què la cultura organitzativa és completament oposada als mindsets.

Referències

Brown, T. (2008, juny). Design Thinking. Harvard Bussines Review.

Brown, T.; Katz, B. (2009). Change by Design: How Design Thinking Transforms Organizations and Inspires Innovation. Nova York: Harper Business.

Cross, N. (2011). Design thinking: Understanding how designers think and work. Berg.

d.school. <https://dschool.stanford.edu>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].

This is Design Thinking. <http://thisisdesignthinking.net>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].